Francisco Morales. L’entrevista

Francisco Morales

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
38 años

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
En el sector de la construcción, era delegado sindical y miembro de la Unión de Técnicos y Trabajadores del anterior sindicato vertical. (era algo así como la ejecutiva local del ramo o sector de la CNS)

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Como miembro del sindicato de CC.OO. (entonces ilegal) y militante del PSUC (también ilegal), habíamos conseguido infiltrarnos en el sindicato vertical, en aquellos tiempos no se permitían asambleas generales conjuntas de todos los ramos, únicamente se permitían asambleas de sector.
Montamos una comisión inter ramos.
La comisión estaba compuesta por 19 representantes y cuando empezó a haber problemas quedamos únicamente 11.
Las principales reivindicaciones, tres:
– Derecho de reunión sin limitaciones.
– Retirada de los policía antidisturbios.
– Dimisión del Alcalde de Sabadell (Burrull)

El detonante para que se convocase una huelga general fue una dura carga de los antidisturbios contra un grupo de maestros, madres, padres y alumnos que marchaban al Ayuntamiento para reivindicar temas de matriculación en colegios públicos.

Mientras se realiza una asamblea general en las pistes de atletismo, se negocia en el Ayuntamiento y este accede a las tres primeras reivindicaciones, a estas se añaden dos más:
– No a los despidos.
– Libertad detenidos.

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Muy mal, la represión fue fortísima sobre todo por parte de los antidisturbios, también por parte de falangistas incontrolados y por parte del juez decano de Sabadell, que impedía la puesta en libertad de los detenidos trasladando la documentación de forma inmediata al Tribunal de Orden Público de la época.

Las negociaciones en el Ayuntamiento las llevamos dos personas, el compañero Álvaro García y yo mismo.
La patronal se comprometió a que no hubiera despidos (cosa que no puedo confirmar).
Se acodó también que las condiciones para la libertad de los detenidos fuesen iguales para todos, en ese sentido y ante la falta de colaboración del Juez Decano se ordenó a Guardia Civil y Policía Nacional que los detenidos quedaran en los cuarteles y no se trasladasen al juzgado con lo cual se evito que el Tribunal de Orden Público impusiera libertad bajo fianza a algunos. A los detenidos que ya habían pasado al TOP se les impuso libertad bajo fianza que abono el Ayuntamiento tal y como se acordó.

José Gallarín Andrés. L’entrevista

José Gallarín Andrés

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
28 anys

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
Metal·lúrgia. Unitat Hermètica de verificador

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Vam estar 33 dies de vaga, havien estat acomiadats uns companys i per això vam començar la vaga. Nosaltres estàvem molt organitzats sindicalment. Cada dia un nou sector s’afegia, bé per convenciment o per les seves pròpies reivindicacions.
Van ser molts dies, i sort que l’empresa tenia economat propi i es va poder resistir per que ens fiaven els aliments.

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Amb molta repressió al carrer, en una de les manifestacions un company va ser ferit i hospitalitzat, ens vam organitzar per fer guàrdies uns 8 ó 9 companys a l’hospital durant totes les hores per si el venia a buscar la policia. Ell era un membre del comitè.

Juan Ignacio Valdivieso Álvarez. L’entrevista

Juan Ignacio Valdivieso Álvarez

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
Tenia 29 años, llegué a Sabadell en 1963 con mis padres desde Cullar (Granada), en la fuerte emigración que se produjo en los 60-70.

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
Trabajaba en Dragados y Construcciones, en las obras de la Gran Vía. Procedía del metal, trabajé en FNV-FARCA, Fontanet, Utillajes Boy, Xipell. En todas salí elegido en el comité. La construcción fue en aquellos tiempos refugio de los trabajadores despedidos y represaliados (listas negras), pues era más difícil el control. En las fechas de la Vaga General era el responsable de la construcción y de la Comisión del Movimiento Obrero del PSUC. Posteriormente, en noviembre de 1976 fui elegido Secretario General de CCOO de Sabadell.

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Mi implicación fue como la de la mayoría de la gente, muy activa y comprometida, con el plus de las responsabilidades que tenia. Sabadell en esas fechas estaba en un contexto de fuertes movilizaciones obreras y democráticas. De noviembre del 75 a febrero del 76 todos los sectores más importantes entraron en conflicto: metal, la construcción, la banca, la enseñanza, la universidad, etc., a la vez que los movimientos vecinales de los Barrios obreros estaban también movilizados, también influyó la victoria de las elecciones sindicales del 75 donde CCOO tuvo un éxito rotundo con el 80%. En esas fechas la reivindicaciones de libertad y Amnistía se habían fundido con las reivindicaciones sindicales y vecinales. Desde la Comisión del Movimiento Obrero del PSUC, de manera más próxima con Francisco Aguilar, Joaquín Zamoro, Francisco Morante, trabajé para la coordinación de la huelga, ligado al brazo legal de esta Comisión Interramos. Con Francisco Morales, Andrés Macías, Álvaro y mi hermano José Luís.

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Estaba recién salido de la cárcel de La Modelo, con la amnistía del 75. Fui cuatro veces detenido (no sacaron nada), el comisario García no lo logró. El día 10 de diciembre de 1975 fui detenido en Ca n’Oriach, en la calle Salenques, se me acusó de propaganda ilegal, era un llamamiento de CCOO y del PSUC para una jornada de lucha para el día 12 contra la represión. El 5 de noviembre de 1074 fui procesado por el Tribunal de Orden Público (TOP), fui bien defendido per nuestro Toni Farrés. En esas fechas ya sabía lo que era la represión y las listas negras.

Lluïsa Peralta Perarnau. L’entrevista

Lluïsa Peralta Perarnau

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
16 anys

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
A la empresa FILANA del sector tèxtil.

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
A la nostra empresa no hi havia ni delegats, ni comitè, ni cap treballador/ra sindicat.
Però les empreses del voltant també es van mobilitzar i ens vam afegir-hi. El que va començar com un descontent social, els crits a les manifestacions eren “Burrull dimite, el pueblo no te admite”, es va convertir, després, en una reivindicació laboral. Arran de la vaga vam aconseguir no treballar els dissabtes per la tarda i tenir un comitè d’empresa

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Amb molta por. Per les carreres pels carrers, el tancament al pavelló, i la por al veure’ns rodejats de policia el dia de la concentració a les pistes. Nosaltres anàvem amb la bata de la feina i conforme arribava la gent s’ anomenava quina empresa era i aplaudíem tots. També es va enumerar les empreses que no van fer vaga.

Josefa Nieto Sánchez. L’entrevista

Josefa Nieto Sánchez

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
28 anys

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
A JAIME MOIX . Empresa tèxtil. Treballava de enganxa-fils

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Com en aquella època la empresa ja era una empresa mitjana en número d’empleats, quan els enllaços sindicals ens feien una recomanació tothom anava a una. Els treballadors estaven molts segurs davant els moviments socials.
Era un moment difícil a la ciutat, eren molts els diferents sectors que es manifestaven, mestres, metal·lúrgia,estudiants, tèxtil.
Nosaltres vivíem a Can Deu i també teníem problemes amb les escoles

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Amb molta por, com tots/es els que vam participar. Una de les manifestacions va acabar al bosc de Can Deu i va caure gent pels barrancs perseguits per les forces de repressió ( policies), després, amb els veïns amb lots els vam anar a buscar i va haver gent ferida, i altres que van passar la nit al bosc per por a sortir

Isabel Peralta Perarnau. L’entrevista

Isabel Peralta Perarnau

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
17 anys. Feia 2 anys que havia arribat a Sabadell des de un poblet del Berguedà

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
A la empresa FILANA del sector tèxtil.

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Es va iniciar un període de vagues a tota la ciutat. Nosaltres vam començar amb uns petites aturades a la feina, una o dues hores, que les havíem de passar al costat de les màquines. No podíem sortir de l’edifici.
Com que es van anant afegint diferents sectors a les aturades, vam acabar fent una setmana de vaga.

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Amb molta por. Vam participar a la reunió del pavelló per demanar l’ alliberament de persones que havien estat arrestades a les manifestacions que es produïen a la ciutat i vam acabar nosaltres tancades al pavelló, va ser la policia que no ens deixava sortir.
A l’ endemà també vam participar a la concentració de les pistes.

Julia García Lorite. L’entrevista

Julia García Lorite

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
Tenia 15 anys.

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
Treballava al centre, en la botiga de queviures “Joan Montllor” que estava just al costat de l’Escola Industrial.
Políticament ja estava implicada en grups d’esquerra.

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Aquell dia que estava a la botiga i a la porta hi havia una senyora gran a la parada de l’autobús i un policia li estava pegant perquè havia defensat a un jove. Vaig sentir molta ràbia i impotència però vaig anar cap al policia, el vaig empènyer i vaig començar a córrer.
Vaig estar implicada políticament però ho vaig viure tot com una ciutadana més, tothom estava implicat, i encara més un temps després amb la vaga del metall.

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Recordo que vaig haver de córrer molt. En una assemblea d’estudiants es van sentir trets i un professor va quedar ferit.
Tot aquell desplegament de vehicles i policies va ser fruit de la por que ens tenia la institució. Tots volíem trencar ja amb la dictadura i la primera acció era la dimissió del Burrull.

Dionisio Gimenez Plaza. L’entrevista

Dionisio Gimenez Plaza

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
Tenia uns 25 anys.

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
Era corresponsal del Grupo Mundo a Sabadell, col·laborava en la redacció del Mundo Diario. Tot just acabava d’entrar a la universitat i vivia a Torreromeu.

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Com a director de la Revista Ca n’Oriach feia anys que treballava i lluitava des de la perspectiva periodística per sensibilitzar i denunciar el que passava. Sempre al costat de la classe obrera.
Vaig acompanyar als representants de les associacions de veïns quan van portar les signatures i peticions a l’ajuntament, i vaig assistir a diferents reunions i assemblees.

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Justament després del lliurament de les signatures, un grup de membres de l’extrema dreta em van apallissar. En aquella època els periodistes érem un objectiu diana per a la repressió.

Àlvar GarcÍa Trabanca. L’entrevista

Álvar García Trabanca

1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
Tenia 44 anys. Havia arribat a Sabadell l’any 1950 i al principi vivia a les coves de Sant Oleguer.

2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
Treballava a la ASEA/CES, en atenció al públic i portant materials i documents laborals (jubilacions, invalideses, …) a Barcelona. Més tard en aquesta empresa vaig ser delegat sindical per USO amb el 97% dels vots dels companys.

3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Formava part de la JOC i això em va descobrir que era el moviment obrer, amb consciència de classe i de lluita. Ja havia tingut algunes topades amb el règim l’any 63, fins a arribar a estar a la presó en dos ocasions, però era el moment de ser reivindicatiu.
Durant els dies de la vaga ho vaig viure tot en primera fila: a l’assemblea del pavelló de Sant Oleguer, en les reunions amb el Burrull negociant la sortida de la presó dels detinguts, a la reunió amb el Sánchez-Teran…

4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
No tenia por, sempre que podia anava a parlar amb la policia governativa per dir-los-hi que ja es dissolien i tal …i així anàvem fent.

Recull de premsa

Sabadell recorda la vaga general de 1976, que va acabar amb la dimissió de l’últim alcalde franquista (iSabadell. 10 d’abril de 2016)

Comissions Obreres rememora la vaga general de l’any 1976 amb un emotiu record per la figura de Xavier Vinader, mort ara fa un any (Ràdio Sabadell. 10 d’abril de 2016)

Un any sense Vinader… i ni rastre d’homenatges a Sabadell (iSabadell. 8 d’abril de 2016)

CCOO rememorarà la vaga històrica del 76 a Sabadell (Ràdio Sabadell. 7 d’abril de 2016)

Comissions Obreres recordarà la vaga general política de 1976 (iSabadell. 6 d’abril de 2016)

‘Historia de Sabadell’: La Huelga General Política (1976) (iSabadell. 21 de febrer de 2016)