Carmelo Ruz Bonilla
1. Quina edat tenies al febrer del 1976?
26 anys
2. En quin sector treballaves o formaves part en aquell moment?
Era membre de la Comissió Interrams i vicepresident de l’agrupació del Metall. Per aquella època era delegat d’empresa per la Candidatura Democràtica que a la llarga va ser una de les que van promoure la creació de CCOO.
3. Perquè et vas implicar i com vas participar?
Per aquella època l’acció sindical la vivia amb molta intensitat. Sortia de casa a les 6,00 h. del matí i tornava a les 12,30 h. de la nit, i això era quasi cada dia, o almenys era així com es vivia en el sector del metall.
Desprès de la manifestació dels mestres, i fruit de com s’havien produïts els dolorosos fets d’aquesta manifestació va fer que el nostre sector comences les mobilitzacions, per un tema de dignitat, de indignació i de creença que en la ciutat s’havia de produir un canvi.
En aquella època existia una coordinació total a nivell assemblaria entre els diferents sectors en lluita. Aquest fet també va ser fonamental per aconseguir el que es va poder aconseguir.
4. Com vas viure la repressió d’aquells dies?
Va ser una època molt dura, on tocava estar en moltes carreres davant de la policia i esquivar molts pals. Participava de moltes reunions, i després al sortir anàvem de manifestació per fer extensiva a la ciutat les nostres mobilitzacions.
Recordo les assemblees nombroses de la pista d’atletisme on entre d’altres m’encarregava d’anar passant als meus companys les consignes i informacions del que anava passant a la ciutat.
No va ser una vaga tranquil·la, sinó al contrari una vaga on tota la ciutat va anant entrant i participant, i a més de quina manera.
VAGA GENERAL 76 